Prefaci

Aquest llibre difícilment pot ser una història del moviment pel dret a l’habitatge a Barcelona. Reuneix històries, incompletes i fragmentàries, de moviments diversos, però pretén posar-les en comú. El juliol del 2011 vaig entrar com a becari a la redacció catalana del diari Público, en ple auge del 15-M. Quan no feia ni una setmana que hi era em van enviar a cobrir una roda de premsa de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. La PAH, al costat d’altres lluites, va ser un dels motius pels quals vaig voler dedicar-me al periodisme, per poder explicar com persones incansables que lluiten dia a dia per les utopies aconsegueixen transformar el món, a vegades més ràpid i a vegades més a poc a poc, però sense aturar-se mai.

Més enllà de l’actualitat, trobava que la història de la PAH s’havia d’explicar, però va resultar que abans d’aquesta hi havia moltes més històries. Aquest llibre sorgeix en part d’una entrevista feta el 2012 a l’Ada Colau, en què repassava la seva trajectòria anterior a la Plataforma. A partir d’allà vaig començar a recollir veus d’aquells moviments, i unes em van portar a d’altres, i finalment la història amb què estava treballant ja no era només la de la PAH, sinó la de diverses realitats enxarxades, prèvies i paral·leles.

Si bé els moviments pel dret a l’habitatge són tan antics com la ciutat, el moviment okupa, i en especial el de mitjans dels anys noranta, és el punt de partida triat per a les històries recollides aquí. També he posat un límit geogràfic, la ciutat de Barcelona, a una realitat que és inabastable, tot i que tampoc he evitat anar més enllà quan s’ha fet necessari. El gruix de les entrevistes que apareixen en aquest escrit les vaig realitzar entre el 2012 i el 2014. Des de llavors han passat moltes coses, però he mirat d’explicar la història fins aquell moment, abans d’una onada d’apostes electorals. Al relat hi he afegit un epíleg que vol ser una mirada feta des d’avui. Al final del llibre, una cronologia i uns mapes ajuden a situar tot plegat en el temps i l’espai.

Aquest llibre és un exercici d’història oral, amb les imprecisions que això pot comportar. Allà on la memòria dels protagonistes no arribava, he procurat repassar hemeroteques per aportar-hi rigor, tant de la premsa com de la quantitat ingent de materials que han generat els moviments, en les darreres dècades sobretot per mitjà d’internet. En aquest aspecte cal donar les gràcies a les persones que encara conserven públiques a la xarxa webs d’espais que van ser ocupats, per exemple, el 1998. En temps d’Internet la memòria és un bé preuat.

He d’agrair haver pogut fer aquest llibre als companys de la Fundació Periodisme Plural, que ha estat tot una escola des d’on intentar, a vegades amb més èxit i a vegades amb menys, construir amb les nostres mans el periodisme que volíem. A l’Aleix Porta li agraeixo l’ajuda en la transcripció de les entrevistes quan se’m menjava l’actualitat dins una redacció. Al Yeray S. Iborra, l’Helena López Vallejo i l’Adrià Rodríguez Castelló, gràcies per les seves lectures atentes. Al Tonatiuh López, per l’ajuda a l’hora de copsar la importància de fer que les coses, com aquest mateix llibre, succeeixin. Evidentment, també estic molt agraït a totes les persones que m’han cedit una part del seu temps en entrevistes per explicar-me la seva història i la seva lluita. I, finalment, al Jordi Mir Garcia, company de moltes aventures, que des que això era una idea embrionària m’ha perseguit i acompanyat per fer possible aquest llibre i per convèncer-me que les utopies sempre són realitzables.

Barcelona, novembre del 2017