Habitar la trinxera

Habitar la trinxera. Històries del moviment pel dret a l’habitatge a Barcelona és el resultat d’estirar d’un fil. Una recerca que va començar el 2012 per abordar els orígens de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca es va convertir en una trajectòria d’entrevistes per parlar amb persones que han protagonitzat moviments molt diversos pel dret a l’habitatge i contra l’especulació immobiliària i urbanística a la ciutat de Barcelona en el darrer quart de segle.

Aquest llibre recull històries de victòries, de derrotes, però sobretot de lluites per transformar el món –o, si més no, la ciutat– i no resignar-se que la vida estigui regida pels interessos econòmics. Històries de la política que es fa a peu de carrer, sigui ocupant espais buits, recollint signatures per canviar una llei, assaltant el Fòrum de les Cultures des del mar o plantant un avet entre les runes del Forat de la Vergonya.


Dins la història de Barcelona, que suma mil·lenis, aquest llibre agafa un fragment temporal que és molt petit, però amb els múltiples relats que s’hi recullen i s’entrecreuen es pot apreciar la importància que han tingut l’activisme i els moviments socials en la vida de la ciutat. […] És fonamental que pugui haver-hi llibres com aquest que recullin aquestes experiències, perquè, al cap i a la fi, aquesta és la nostra història real, que ens permet transcendir-nos i que ens dona dret a intentar tornar a somiar, crear i refutar.

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i autora del pròleg

Índex

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca neix el febrer del 2009 per respondre a una situació d’emergència habitacional i assoleix un nivell de suport social sense precedents. En aquest capítol es presenten les seves conquestes i la desprotecció del dret a l’habitatge a l’Estat espanyol, que es remunta la dictadura franquista.

El desembre de 1984 el Moviment Squat de Barcelona ocupa per primer cop un edifici buit al barri de Gràcia. Aquesta seria la llavor del moviment okupa que protagonitzarà les lluites socials a la ciutat durant els anys 90, amb pràctiques resistents i també repressió policial.

A Barcelona s’organitza un fort moviment altermundista a finals dels 90. Després dels fets de Gènova del juliol del 2001, el moviment se centra en lluites més locals, amb el dret a la ciutat com un pilar fonamental. Apareixen noves pràctiques d’ocupació i de reivindicació del dret a l’habitatge.

En els moviments en defensa pel dret a l’habitatge a la ciutat de Barcelona tenen un paper crucial les lluites contra l’assetjament immobiliari i urbanístic, que es produeix de forma especialment cruenta a Ciutat Vella. Ho veiem amb les històries de l’illa Robador al Raval, del Forat de la Vergonya al Casc Antic o del Pla dels Ascensors a la Barceloneta.

El 15-M és un revulsiu per les lluites socials a la ciutat, i això inclou l’habitatge. S’estén la pràctica d’aturar desnonaments impulsada per la PAH i hi ha una nova onada d’ocupacions d’edificis buits, amb l’objectiu d’allotjar-hi famílies.

Un dels fronts de lluita de la PAH és canviar la legislació per tal que garanteixi d’una forma efectiva el dret a l’habitatge. Per això posa en marxa una Iniciativa Legislativa Popular amb la que apleguen un gran suport social, tot i la derrota en el pla institucional.

L’autor

João França

João França (Brasília, 1990) és periodista i graduat en Humanitats. Des del 2011 es dedica a la cobertura de qüestions relacionades amb els moviments socials, en especial el moviment pel dret a l’habitatge, primer a Públic, l’edició catalana del diari Público i després des de la Fundació Periodisme Plural, on va coordinar fins al 2016 la redacció que produïa Catalunya Plural–eldiario.es, El Diari de l’Educació, El Diari del Treball i El Diari de la Sanitat. També col·labora amb el Centre d’Estudis Sobre Moviments Socials (CEMS) de la UPF.

Més sobre l’autor a joao.cat

La col·lecció

La Fundació Periodisme Plural i l’Editorial Octaedro han posat en marxa la col·lecció Periodisme i Drets Humans, amb llibres que permetin posar el focus de l’opinió pública sobre aquells temes claus que afecten la dignitat i els drets de persones o col·lectius socials. L’objectiu és que cada un d’aquests llibres es converteixi en un instrument de debat i de reflexió en favor del progrés de la societat. Els següents títols de la col·lecció han estat Vida mantera. Retrat circular de la venda ambulant, de Yeray S. Iborra, i Sexisme: la violència de les mil cares, de Júlia Sousa.

Presentació

Vídeos de la presentació del llibre el 13 d’abril del 2018 a l’Espai Contrabandos de Barcelona, amb intervencions de Jesús Rodríguez, periodista i abans portaveu de l’Assemblea d’Okupes de Barcelona, Gala Pin, regidora de Ciutat Vella i abans activista veïnal a la Barceloneta, Manel González, veí que va lluitar contra l’assetjament immobiliari al carrer Robador, i Lucía Delgado, portaveu i fundadora de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.

Jesús Rodríguez
Gala Pin
Manel González
Lucía Delgado

Habitar la trinxera als mitjans

Llicència lliure

Habitar la trinxera. Històries del moviment pel dret a l’habitatge es va publicar sota una llicència Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual. Es pot llegir aquí en format web i està disponible per a descàrrega aquí. La foto de la portada del llibre i d’aquesta pàgina és d’Enric Català i la de l’autor és de Sònia Calvó Carrió, i també es publiquen sota la mateixa llicència. Les fotografies que acompanyen els capítols són propietat de les seves autores i només es troben sota una llicència Creative Commons en els casos en què s’indica.